Mama, tu què fas llegint aquest llibre?
Aquesta pregunta la va fer un fill a la seva mare quan per primera vegada la va veure llegint un llibre.
Aquest llibre era la Metamorfosi de Kafka.
La Tertúlia Literària Dialògica és una activitat cultural i educativa que s’està portant a terme en diferents tipus d’entitats, ja siguin escoles de persones adultes, associacions de mares i pares, grups de dones, entitats culturals i entitats educatives.
Les tertúlies que s’estan creant a Catalunya es coordinen través de la comissió de tertúlies que està composada per representats de les diferents tertúlies literàries i musicals.
Els resultats són contundents: les tertúlies a través de la seva metodologia aconsegueix que persona que no han llegit cap llibre arribin a gaudir de les obres de la literatura clàssica universal. A aquest resultat s’afegeix tot el procés de transformació que viuen les persones participants de la tertúlia literària i en conseqüència del seu entorn social i familiar més pròxim. Persones que han après a llegir a través de la tertúlia literària actualment estan implicats en entitats culturals i educatives lluitant a favor d’una educació basada en valors democràtics e igualitaris. La preocupació per els temes socials i educatius ha augmentat molt en les nostres vides.
Els resultats tan positius i la forta demanda que s’està produint de l’activitat han convertit les Tertúlies Literàries Dialògiques en un pilar fonamental de la concepció democràtica i igualitària de l’educació de persones adultes.
Les tertúlies literàries es basen en l’Aprenentatge dialògic i per tal de promoure-les, es realitza bianualment el Congrés de Tertúlies Literàries Dialògiques.
Formen part de la Comissió general de Tertúlies Literàries Dialògiques de la CONFAPEA, que promou a nivell internacional “Les mil i una tertúlies dialògiques al món”.
Per consultar el blog de tertúlies de la CONFAPEA podeu redirigir-vos al següent enllaç: Mil y una tertulias por todo el mundo
La raó que porta a la FACEPA a continuar impulsant aquesta activitat es troba en els resultats, la tertúlia literària dialògica genera molta participació, persones que no tenen titulacions acadèmiques estan llegint a autors i autores com Lorca, Safo, Cortázar, Wolf, Kafkfa, Joyce, s’entusiasmen per la lectura i tot el grup s’enriqueix de les diferents impressions i aportacions.
Fins ara hem aconseguit:
L’any 2000, es va portar a terme el reconeixement d’aquesta activitat per la Universitat de Harvard com una de les activitats més innovadores i qualitatives per part del Dr. John Comings de la Universitat de Harvard al Paranimf de la Universitat de Barcelona, os es van reunir més de 600 persones. L’acte es va titular La cultura popular reconeguda per la Universitat d e Harvard i la Universitat de Barcelona.
Participació al voltant de 10 tertúlies virtuals amb persones que porten aquesta mateix experiència arreu del món. Participants de Catalunya realitzen tertúlies virtuals amb participants d’altres parts del món.
L’experiència de les tertúlies ha estat recollida en el llibre Compartiendo Palabras. El aprendizaje de las personas adultas a través del diálogo de Ramon Flecha, publicat per Paidós l’any 1997 i traduït als idiomes xinès i anglès.
El 22 de novembre de 2008, 400 persones de tot l’estat espanyol es reuneixen al barri de les tres mil vivendes de Sevilla per posar en comú i intercanviar experiències sobre aquesta activitat.
Reconeixement internacional de les tertúlies literàries i dialògiques
Les tertúlies a través del projecte de les mil i una tertúlia literària dialògica per tot el món està arribant tant lluny que ja existeixen a Dinamarca, França, República Txeca, Austràlia, Estats Units i Brasil.
La tertúlia literària per els criteris i la metodologia en la que es basa està reconeguda internacionalment com una experiència cultural i educativa exemple de transformació social per l’aprenentatge que genera i per les noves formes de participació que es generen a partir d’aquesta. Així, la aportació pedagògica i social d’aquesta experiència està sent reconeguda per professorat de diferents universitats de prestigi internacional com la Universitat de Harvard, la Universitat de Massachussets i la Universitat de Norder Illinois a Estats Units, la Universitat de Sao Carlos de Brasil, la Universitat do Minho de Portugal o la Universitat de Victoria a Australia.
Les tertúlies també han estat reconegudes per personalitats del món de la cultura com el Premi Nobel de literatura José Saramago, Eduardo Galeano o el cantautor José Antonio Labordeta. Tots ells destaquen l’aspecte transformador d’aquesta experiència.
José Saramago ens va realitzar aquest comentari respecte el congrés de tertúlies literàries dialògiques:
“Me encanta saber que unas tertulias literarias interesa tanto a la gente y que haya alcanzado tanto éxito. Me hubiera gustado mucho asistir al congreso, ya que vuestro plan de trabajo es tan extraordinario y tan necesario para volver consciente la individualidad de cada uno en una sociedad que intentamos que sea más y más solidaria”.
Eduardo Galeano ens va enviar una carta de suport pel III Congrés de Tertúlies Literàries i Musicals Dialògiques, aquí podeu consultar un fragment de la seva carta;
“(…) Juan Carlos Onetti, un novelista uruguayo de alto talento y hondo dolor, que tanto me enseñó en el oficio literario, me dijo una vez: “Yo escribo para mí”. Y citó una frase de James Joyce: “Yo escribo para un señor que se llama James Joyce, que está sentado en la otra punta de la mesa”. Yo estaba recién empezando, era un muchacho todavía, y con ese derecho a la irrevencia que los pocos años otorgan, le contesté: “Si uno escribe para uno, ¿para qué publica? ¿No sería más práctico que uno se enviara una carta por correo, al propio nombre dirección?”.
Onetti no me contestó. Fiel a su estilo, se quedó mirando las volutas de humo del cigarrillo que estaba fumando y no dijo ni mu. Pero aquella respuesta irreverente de mis años mozos, me sigue pareciendo un acto de sentido común. A partir del momento en que alguien publica lo que escribe, se dirige a los demás. El texto deja de ser un monólogo; al imprimirse, intenta convertirse en un diálogo. Quien escribe y publica, lo sepa o no, está de alguna manera queriendo comunicarse con otros. Es, digamos, una tentativa de comunión.
Les cuento esto porque ustedes confirman, haciendo lo que están haciendo, que escribir no es una pasión inútil, y que esa tentativa de comunión vale la pena. El libro se realiza en quien lo lee, y en él o ella se multiplica. Si no fuera por el lector, que da la vida a la voz del escritor, el libro sería no más que una cosa muda, un objeto muerto. Y estoy seguro que Onetti y Joyce están muy contentos de estar aquí, charlando con ustedes, vivos en las palabras que escribieron y en los libros que dejaron. Y aunque ninguno de los dos lo va a confensar, porque son un par de tipos entrañables disfrazados de puercoespines, también estoy seguro de que están muy contentos de comprobar que mentían. Les mando un abrazo y les deseo muchas felices comuniones.”
<!–[endif]–>