?>

Mamà, tu que feixos llegint aquest llibre?

Aquesta pregunta la va fer un fill a la seva mare quan per primera vegada la va veure llegint un llibre.

Aquest llibre era la Metamorfosi de Kafka.

La Tertúlia Literària Dialógica és una activitat cultural i educativa que s’està duent a terme en diferents tipus d’entitats, ja siguin escoles de persones adultes, associacions de mares i pares, grups de dones, entitats culturals i entitats educatives.

Les tertúlies que s’estan creant a Catalunya es coordinen través de la comissió de tertúlies que està compost per representants de les diferents tertúlies literàries i musicals.

Els resultats són contundents: les tertúlies a través de la seva metodologia aconsegueixen que persones que no han llegit cap llibre arribin a gaudir de les obres de la literatura clàssica universal. A aquest resultat s’afegeix tot el procés de transformació que viuen les personis participants de la tertúlia literària i en conseqüència del seu entorn social i familiar més proper. Persones que han après a llegir a través de la tertúlia literària actualment estan implicats en entitats culturals i educatives lluitant a favor d’una educació basada en valors democràtics i igualitaris. La preocupació pels temes socials i educatius ha augmentat molt en les nostres vides.

Els resultats tan positius i la forta demanda que s’està produint de l’activitat han convertit les Tertúlies Literàries Dialògiques en un pilar fonamental de la concepció democràtica i igualitària de l’educació de persones adultes.

Les tertúlies literàries es basen en l’Aprenentatge dialògic i per promoure-les, es realitza bianualment el Congrés de Tertúlies Literàries Dialógicas.

Formen part de la Comissió general de Tertúlies Literàries Dialògiques de la CONFAPEA, que promou a nivell internacional “Les mil i una tertúlies dialógicas al món”.

La raó que porta a FACEPA a continuar impulsant aquesta activitat es troba en els resultats, la tertúlia literària dialógica genera molta participació, persones que no tenen titulacions acadèmiques estan llegint a autors i autores com Lorca, Safo, Cortázar, Wolf, Kafkfa, Joyce, s’entusiasmen per la lectura i tot el grup s’enriqueix de les diferents impressions i aportacions.

Reconeixement internacional de les tertúlies literàries i dialògiques:

Les tertúlies a través del projecte de les mil i una tertúlies literàries dialògiques per tot el món està arribant tant lluny que ja existeixen a Dinamarca, França, República Txeca, Austràlia, Estats Units i Brasil.

La tertúlia literària pels criteris i la metodologia en la qual es basa està reconeguda internacionalment com una experiència cultural i educativa exemple de la transformació social per l’aprenentatge i per les noves formes de participació que es generen a partir d’aquesta. Així, l’aportació pedagògica i social d’aquesta experiència està sent reconeguda per professorat de diferents universitats de prestigi internacional com la Universitat d’Harvard, la Universitat de Massachussets i la Universitat de Norder Illinois a Estats Units, la Universitat de Sao Carlos de Brasil, la Universitat don Minho de Portugal o la Universitat de Victòria a Austràlia.

Les tertúlies també han estat reconegudes per personalitats del món de la cultura com el premi Nobel de literatura José Saramago, Eduardo Galeano o el cantautor José Antonio Labordeta. Tots ells destaquen l’aspecte transformador d’aquesta experiència.

José Saramago ens va realitzar aquest comentari pel que fa al congrés de tertúlies literàries dialógicas:

“M’encanta saber que unes tertúlies literàries interessen tant a la gent i que hagin aconseguit tant èxit. M’hagués agradat molt assistir al congrés, ja que el vostre pla de treball és tan extraordinari i tan necessari per tornar conscient la individualitat de cadascun en una societat que intentem que sigui més i més solidària”.

Eduardo Galeano ens va enviar una carta de suport per l’III Congrés de Tertúlies Literàries i Musicals Dialógicas, aquí podeu consultar un fragment de la seva carta;

“(…) Juan Carlos Onetti, un novel·lista uruguaià d’alt talent i profund dolor, que tant em va ensenyar en l’ofici literari, em va dir una vegada: “Jo escric per a mi”. I va citar una frase de James Joyce: “Jo escric per a un senyor que es diu James Joyce, que està assegut en l’altra punta de la taula”. Jo estava recentment començant, era un noi encara, i amb aquest dret a la irrevencia que els pocs anys atorguen, li vaig contestar: “Si un escriu per a un, para què publica? No seria més pràctic que un s’enviés una carta per correu, al propi nomeni adreça?”.
Onetti no em va contestar. Fidel al seu estil, es va quedar mirant les volutes de fum del cigarret que estava fumant i no va dir ni mu. Però aquella resposta irreverent dels meus anys mossos, em segueix semblant un acte de sentit comú. A partir del moment en què algú publica el que escriu, es dirigeix als altres. El text deixa de ser un monòleg; en imprimir-se, intenta convertir-se en un diàleg. Qui escriu i publica, ho sàpiga o no, està d’alguna manera volent comunicar-se amb uns altres. És, diguem, una temptativa de comunió.
Els explico això perquè vostès confirmen, fent el que estan fent, que escriure no és una passió inútil, i que aquesta temptativa de comunió val la pena. El llibre es realitza en qui ho llegeix, i en ell o ella es multiplica. Si no fora pel lector, que dóna la vida a la veu de l’escriptor, el llibre seria no més que una cosa muda, un objecte mort. I estic segur que Onetti i Joyce estan molt contents d’estar aquí, xerrant amb vostès, vius en les paraules que van escriure i en els llibres que van deixar. I encara que cap dels dos ho va a confessar, perquè són un parell de tipus entranyables disfressats de porc espíns, també estic segur que estan molt contents de comprovar que mentien. Els mano una abraçada i els desitjo moltes felices comunions.

Close